James Cameron: explorar el cinema, filmar l’exploració
Publicat el 5 d’abril de 2024
«La imaginació és una força capaç d’esculpir una realitat. Tu no et posis límits. Ja te’n posaran els altres».
James Cameron
El treball de James Cameron té una part de somni i una altra d’aventura, i demostra la seva passió per innovar. Tot i haver guanyat diversos Oscars® amb les seves pel·lícules, mai no ha deixat de banda la seva altra passió: l’exploració. Les dues facetes de Cameron s’entrellacen en cadascuna de les seves proeses i de les seves pel·lícules.
Narrador rigorós amb inclinacions profundament tècniques, ha demostrat la seva capacitat per captivar tota mena de públics. Cameron és magistral, fins i tot en les produccions més ambicioses, i sap com bregar amb la pressió portant la inspiració per bandera. D’aquesta manera, amplia els seus horitzons i els seus coneixements i aprofundeix en el seu art.
Vint-i-tres anys després d’Abyss, va descendir en solitari al fons de la fossa de les Mariannes —a 10 908 metres de profunditat— dins del DEEPSEA CHALLENGER, un submergible que ell mateix havia dissenyat.
El 1997, amb Titanic, va transformar la nostra imatge col·lectiva de la carcassa d’un vaixell oxidat al fons de l’Atlàntic Nord per convertir-la en la d’un colós que s’estrenava solcant les aigües i les ones davant de Southampton. Quatre anys després, es va submergir a 3.800 metres de profunditat en el lloc del naufragi per filmar un documental: Misteris del Titanic.
Des d’immersions extraordinàries fins a reconstruccions en 3D, Cameron s’obstina a superar els límits de les conquestes humanes, tècniques i artístiques. Treballa incansablement per trobar solucions als problemes més complexos, amb l’objectiu de reinventar l’art del cinema. El públic, per la seva banda, ha aplaudit Titanic, Avatar i Terminator com a monuments de la història del cinema, el llegat dels quals supera amb escreix el simple èxit de taquilla.
Amb Avatar: Amb El sentit de l’aigua, la seqüela d’Avatar, Cameron va marcar un nou punt de referència tècnic i artístic, una prova més de la cerca perpètua de l’excel·lència per part del director.
«Les pel·lícules són els records de les nostres vides; necessitem que continuïn vivint».
Martin Scorsese
Les pel·lícules de Martin Scorsese han conquistat el públic de tot el món. Els seus 27 llargmetratges han guanyat múltiples premis. Aquest llegendari director ha seguit sistemàticament el seu propi camí i ha transformat el mitjà al qual el va portar la seva vocació.
Un dels elements que defineixen l’obra de Martin Scorsese és la meticulosa cura que dedica a cada etapa de la producció, treballant amb els guionistes per perfilar personatges de profunds matisos, triant la partitura que donarà a cada escena el seu color particular, o recreant l’ambient d’una època determinada. La fluïdesa del seu llenguatge cinematogràfic es conjuga amb la seva capacitat per crear una atmosfera al plató que proporciona als actors la confiança necessària per improvisar.
Aquest director eclèctic i humanista ha explorat tots els gèneres, des de les pel·lícules d’època fins als thrillers, des del cinema negre fins als musicals, sense oblidar els drames psicològics. La seva obra ens ha regalat personatges que són història del cinema. Les pel·lícules de Scorsese, impregnades del llegat dels grans clàssics i guiades per una sempiterna cerca de la modernitat, projecten una mirada única, alhora que exploren amb sensibilitat la condició humana.
Ja sigui en llargmetratges o en documentals, sèries o curtmetratges, i ja sigui com a director o productor, Scorsese ha construït al llarg de les dècades una àmplia filmografia. És un dels fundadors de The Film Foundation, dedicada a la conservació i restauració d’obres fílmiques de tot el món, una tasca que compta amb el suport de Rolex. D’aquesta manera, Martin Scorsese ret homenatge als autors consagrats del cinema, alhora que manté un diàleg creatiu amb les generacions més joves a través de col·laboracions artístiques i de la seva participació en la Iniciativa Artística Rolex per a Mentors i Deixebles.
Treballador i apassionat, tan admirador d’una pel·lícula clàssica com d’una òpera prima, serveix humilment una causa que considera més gran que la seva pròpia obra: la del cinema entès en conjunt.